Advocat i escriptor

La seua formació comença en les Escoles Pies de València. Com que son pare es dedicava al comerç, en acabar les primeres lletres començà a ajudar-lo en els negocis mercantils, però prompte va entrar a la Universitat de València on va obtindre el grau de batxiller i posteriorment llicenciat en lleis el 8 de juliol de 1839. Al mateix temps que els estudis de dret, va conrear les lletres i formà part del moviment que va crear els Liceus. És precisament en el periòdic El Liceo de l’associació Liceo Valenciano on publica entre 1841 i 1843 les seues quatre poesies en valencià considerades com la primera mostra de recuperació de la llengua pròpia prèvia a la Renaixença.

Una volta llicenciat, inicia la seua tasca professional amb la direcció de Rafel Monares, fins que va obrir un despatx propi i compartit amb Pere Sabater, advocat que també compartia l’afició literària. Posteriorment es trasllada a Vila-real com a fiscal fins a principis de 1844, quan pren possessió com a jutge de primera instància de Montcada fins que és destituït  quan triomfa la revolució de 1854 que donarà pas al Bienni Progressista.

En el número 3 de la publicació El Liceo del 16 de gener de 1841, l’escriptor Joan Antoni Almela, autor que participa i és premiat en la Corona poètica pel quart centenari de Sant Vicent Ferrer en 1855, escriu un article dedicat a la llengua valenciana que acaba: “Hoy quedan muy pocas personas que conozcan la verdadera lengua lemosina; pues la que se llama valenciana, no es más que un resto de voces de aquella mezclados con otras castellanas; y sin embargo todavía es Dolsa pera l’ouit y tendra al cor”.

En el número següent de 23 de gener és on es publica la primera de les poesies de Tomàs Villarroya, “Canzó”, encapçalada per este pròleg: “Habíamos pensado dar cabida en el número anterior á la siguiente composición para que se pudiese formar concepto sobre el estado actual de la lengua valenciana, con motivo de lo que sobre la misma escribimos; pero no habiendo tenido lugar en aquel, nos vimos precisados á diferirla hasta el presente”. Posteriorment en publica una dedicada a la mort d’un pintor jove, Antonio Cavvana, i en setembre de 1841 una tercera dedicada a Antonia de Montenegro, cantant lírica, així com també la darrera poesia que li dedica amb el títol repetit de “Canzó”.

Pel comentari que trobem al primer poema dedicat a la cantant, “Fácil nos sería citar otras composiciones del mismo autor en corroboración de nuestro aserto; pero contentámonos ahora con la dirigida á la señora Doña Antonia Montenegro, en ocasión de ausentarse de esta ciudad”. Tomàs Villarroya degué escriure més poemes en valencià que estos quatre que ens han arribat, però o no es publicaren o no en tenim més notícia. És també autor de l'obra teatral El diable sabater (1841)

Autoria: Miquel Àngel Gascón Rocha

Capítols de llibres

---

LLOMBART, Constantí. LLOMBART, Constantí. Los Fills de la Morta Viva. València: Impremta d'Emilio Pascual, 1879, p. 312.

Articles en publicacions periòdiques

---

Germania, núm. 24, 1926, p. 7-8.