Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Ricard Sanmartín i Bargues
València, 11 de desembre de 1888
València, 3 de juny de 1974

Editor, poeta i activista cultural

Membre de la junta directiva de l'Agrupació Valencianista de la Dreta (1933), organització política fundada el 1930 com a prolongació de la Dreta Regional Valenciana pels sectors moderadament valencianistes. Posteriorment milità en Acció Nacionalista Valenciana (ANV), partit valencianista fundat el 6 d'agost de 1933 amb una ideologia reformista que s'inscrivia en l'òrbita d'una incipient democràcia cristiana, i que comptà amb molts antics membres de la Dreta Regional Valenciana.

Els seus referents polítics eren Unió Democràtica de Catalunya i el Partido Nacionalista Vasco, amb el qual mantenien relacions privilegiades. ANV defensava l'existència de la personalitat nacional valenciana i reclamava un Estatut d'Autonomia per al País Valencià. Una de les seues iniciatives més reeixides fou la commemoració de la Diada de Dol Nacional per a recordar la desfeta d'Almansa, el 25 d'abril de 1707. El 1935 canvià de nom per Acció Valenciana. Sanmartín va ser un dels seus membres més destacats, amb Xavier Casp, Miquel Adlert, Francesc Soriano o Robert Moròder.

Va ser president de la secció dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i el 1932 fou un dels signataris de les Normes de Castelló.

Només acabar la guerra, Ricard Sanmartín, amb Vicent Casp, Miquel Adlert, Sanç Moia, i Vila Cabanes intentaren reconstruir el grup en forma de societat folklòrica, però foren denunciats al governador civil, Planas de Tovar, qui va prohibir definitivament la societat el març de 1940.

En companyia del dibuixant Francesc Ramil López i del poeta Josep Maria Esteve Vitoria havia fundat la revista fallera Pensat i Fet (1912-1936, 1940-1972), editada només en català, que va emprar l'ortografia de les Normes de Castelló. Sanmartín n'assumí la direcció el 1940, convertint-se en la primera revista legal editada en català després de la guerra. A les edicions de 1940 i 1941 es va retre l'obligat homenatge a Franco, però a partir de 1942 la publicació abandonà aquests gestos d'adhesió i mamprengué la seua línia habitual. El 1945, els censors autoritzaren l'ús del català només per a les composicions poètiques, raó per la que Sanmartín va decidir que tota la revista, incloent el seu editorial, es publicarien en vers.

El 1948 va fundar l'editorial Lletres Valencianes. La col·lecció de llibres de l'editorial es subtitulava Literatura i folklore, i en ella col·laborà activament Carles Salvador, amb qui Sanmartín compartia tant els criteris estètics jocfloralistes (Salvador ja havia abandonat l'avantguardisme) com l'allunyament del grup Torre, de Casp i Adlert. Publicava sobretot poesia, però també alguns estudis històrics i biografies. Aquesta empresa editorial va estar estretament lligada a Lo Rat Penat, i tingué entre les seues publicacions més destacades el Diccionari valencià i de la rima, de Francesc Ferrer Pastor, l'Eucologi valencià, de Mossèn Vicent Sorribes (missal que adaptava al català els textos litúrgics per a l'ús dels fidels que, quan es va publicar en 1951, encara es deien en llatí). També editaven les Lliçons de gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, de Carles Salvador, que es va fer servir de llibre de text en els cursos de llengua iniciats a Lo Rat Penat, cursos que des dels anys 1940 fins els 1970 contribuïren decisivament a l'alfabetització normativa i a la sensibilització valencianista de molts ciutadans.

Durant els anys 1940 i 1950 a Lo Rat Penat confluïren diverses persones que evolucionaven des d'una valencianitat apolítica cap a un valencianisme d'inspiració cristiana dins dels límits del règim franquista, però que donaren lloc a partir de 1965 a la primera Unió Democràtica del País Valencià.

En l'aspecte purament literari, la seua poesia és de caràcter tradicional en temàtica i d'estètica llorentinista. Publicà els llibres de poemes Airet d'abril (1950), Entre dos clarors (1959), Ressonàncies de l'Alguer (1960) i La mel i la Tardor (1962), i el divertiment Enredro de la ràdio, així com nombroses col·laboracions en publicacions periòdiques.



Autoria: PNB


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal