Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Josep Coloma i Pellicer
Alacant, 1874
Alacant, 8 de novembre de 1936

Periodista i editor

Poc se sap de la seva infància o formació acadèmica. Aprenent d'enquadernador al taller de Casanova, va destacar com a periodista i escriptor. Va ser col·laborador de gran quantitat de setmanaris festius alacantins, com El Cacauero, La Granera, El Cullerot, Milord Quico i El Nano de Xixona. Fundador del diari El Popular, també treballà a la redacció del Heraldo de Alicante.

Tot i ser conegut per la seva vessant còmica, va escriure diverses obres dramàtiques en valencià. Alacant, la dels llunars (1932), amb temàtica foguerera té una segona versió a La foguera d'Alacant. Un any després apareix El secret, on en forma de comèdia dramàtica, tracta sobre un adulteri que per motius amorosos es guardat en secret. Escriu el drama La carabassa vinatera (1935), en col·laboració amb el seu amic, el també escriptor Josep Ferràndiz Torremocha, a partir d'un delicte real que es va produir en l'horta valenciana.

Va ser molt actiu en les principals campanyes polítiques. D'idees republicanes, liberals, laiques i federalistes, pateix diverses vegades la censura, molts processos judicials i un atemptat perpetrat per les forces reaccionàries. L'octubre de 1933 ajuda a crear l'Agrupació Regionalista Alacantina. El van acompanyar Àngel Pascual i Devesa, com a president, l'escriptor Enric Valor i Vives, Josep Ferràndiz Torremocha, Rafael Blasco, Emili Costa i Tomàs i Rafael Anton Carratalà, entre molt altres.

Entre totes les seves creacions, destaca sobre la resta el popular setmanari satíric El Tio Cuc (1914-1918, 1923-1936). Josep Coloma era el principal director i redactor d'aquesta publicació que s'autodefinia com "defensor de la xusma i de la gent de tró". Aquest setmanari va nàixer amb la Primera Guerra Mundial i, després d'una aturada, torna a aparèixer el 1923 fins el 1936, any en què mor el seu fundador. Escrit en valencià, fins a l'arribada, el 1933, d'Enric Valor a les seves pàgines, usava un valencià popular, ple de castellanismes. Amb l'entrada de l'escriptor, s'intenta adaptar el llenguatge a les Normes de Castelló, de recent naixement.

El Tio Cuc compartia ideologia, impremta i redactors amb el diari republicà El Luchador. El primer, intentava mostrar les idees republicanes i problemes locals d'una forma més amena i satírica. El Luchador, amb la mateixa línia editorial, ho feia més canònicament i tractant temes de nivell nacional. Servisca com a exemple aquesta declaració d'intencions signada per Enric Valor a El luchador (1934): "[...] per bé nostre i per bé de tots els pobles ibèrics que mirem amb carinyo, perquè no volem que vixquen escanyats baix l'imperialisme feixístic i borbònic d'un Madrid que mor al costat d'un Madrid democràtic que naix [...] Jo sóc optimista. Sé que ens ajudaran tots els hòmens de bona voluntat de les terres ibèriques a la reconstitució de Catalunya i a la proclamació de la República federal!".

En morir, el 1936, també ho va fer El Tio Cuc. El Luchador ho faria pocs anys després. El 25 de maig de 1938, l'aviació feixista italiana bombardejava la redacció situada al carrer Sant Francesc d'Alacant. Data que serà sempre recordada amb tristesa, ja que no només es bombardeja la redacció del diari, sinó també el Mercat Central, deixant més de tres-centes baixes civils, la majoria dones, ancians i nens.

La mort de Josep Coloma va ser molt sentida, l'advocat republicà i escriptor José Guardiola Ortiz escriu en la seva necrològica: "Sobre les caixes de la impremta de El Luchador he vist aquest matí, les últimes galerades de El Tio Cuc. En morir el seu director, Josep Coloma Pellicer, ha deixat també d'existir per sempre el popular setmanari, plomall de la cimera del casc alacantinista que, de per vida, va portar calat Pepe Coloma [...] no va ser més que periodista, periodista de fi enginy humorístic i de pur republicanisme" El seu enterrament va tenir lloc el deu de novembre de 1936. La premsa el qualificava, entre moltes altres coses, de "abnegat defensor dels oprimits".



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal