Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Lluís Cebrian i Mezquita
València, 21 de juny de 1851
València, 2 de desembre de 1934

Metge, escriptor i polític

En acabar els estudis primaris ingressa a la Facultat de Medicina de València, obtenint la llicenciatura al 1872. Va exercir com a metge rural durant gairebé nou anys en els pobles de Benimàmet i Almenara. De gran vocació política considerava que, si exercia com a polític i metge alhora, no podria complir amb les dues tasques correctament. Per tant, decideix abandonar la pràctica mèdica per dedicar-se a la literatura i política exclusivament. De família notable, el seu germà, Juli Cebrian i Mezquita, va destacar com a pintor. El seu fill, Lluís Cebrian i Ibor fou arxiver de la Diputació de València i poeta.

Es trasllada a València i ingressa, des de la seva fundació el 1878, en la societat Lo Rat Penat, de la qual arribà a ser desè president (1889-1891). Va participar en molts dels Jocs Florals organitzats per aquesta societat i va ser president honorari de totes les seves seccions. El 1892, va ser mantenidor dels Jocs Florals. És nomenat, per la seva dedicació a la literatura i a les lletres valencianes, Cronista de la ciutat de València, substituint en el càrrec a Teodor Llorente. Va organitzar l'homenatge que Lo Rat Penat va oferir a Josep Martínez i Aloy, al costat de Josep Sanchis i Sivera, Francesc Almarche i Lluís Tramoyeres.

Figura molt rellevant en la Renaixença, va exercir com a director i degà del Centre de Cultura Valenciana i Acadèmic de Belles Arts de Sant Carles. Escriu la lletra de l'òpera Sagunto, Salvador Giner es va encarregar de la música. Gran conferenciant, la gent acudia en massa a escoltar-lo. Algunes de les seves conferències més destacades són "Les Institucions parroquials de València", "Biografia de Fèlix Pizcueta", "Modismes valencians", "Història i estudi crític del teatre valencià" o "La novel·la valenciana".

El seu passat com a metge rural, li va servir d'inspiració per a la seva obra escrita, mostrant una especial sensibilitat cap als temes costumistes, tema central, juntament amb l'art, en la seva obra. Escriu i estrena la peça teatral Un porxe de velluter (1870), comèdia de tints costumistes amb molts matisos polítics. Altres obres importants en la seva bibliografia són: Festes de Carrer, Almazora y su templo de Venus, La festa de Sant Donís, Nuevos datos para la biografia de Joan de Joanes, Biografia del pintor Ribalta, Apunts sobre gramatología valenciana, Catalex de fills ilustres de Castelló i Don Quixote de la Mancha de Guillem de Castro, entre d'altres. En un volum titulat Poesies, editat el 1915, va reunir gran part dels seus poemes. També escriu sobre la història de València en una obra, compresa en dos volums, amb el títol de Notables. Va col·laborar en publicacions com les revistes Lo Rat Penat i València i al diari Las Provincias. La seva obra és molt extensa, el 1996 la Universitat de Pamplona va iniciar una recuperació dels seus escrits a mà. Encara es troben gran quantitat d'escrits pendents per desxifrar.

 

Activitat política

Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932. Es va afiliar al Partido Republicano Posibilista i va dirigir El Universo, publicació que servia com a corretja de transmissió de les idees del partit on, entre d'altres, també van escriure el seu amic Vicent Blasco Ibáñez, Jacint Labaila o Rafael Altamira. També secundaria el moviment regionalista, sent un dels principals membres de Solidaritat Valenciana on s'intentava reunir totes les forces valencianistes. Aquesta societat celebrà, amb la presència de Lluís Cebrian, una Assemblea regionalista en la qual es va elaborar un programa autonòmic i bilingüista.

Les seves restes descansen en el Cementiri General de València, ciutat que va dedicar un carrer a la seva memòria.



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal