Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Rafael Ferrer i Bigné
València, 12 de gener de 1836
València, 20 de febrer de 1892

Poeta

Va nàixer a València, al carrer de Quart. Va perdre al seu pare, Melchor Ferrer i Lacosta de petit. Diputat provincial, gaudia de molt bona posició. La seva mare, Josefa Bigné, era d'origen francès.

Realitzà els estudis de primària a les Escoles Pies. Més tard, a la Universitat de València, va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Gran aficionat al dibuix, ingressà a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles.

Una afecció pulmonar li disminuïa seriosament la salut, per la qual cosa va haver de traslladar-se a un clima més propici, al poble muntanyenc d'Altura. Una vegada la seva salut millora, torna a València on es casa amb Carmen Estellés Rubio.

Tot i tenir la carrera de Dret, a causa de la bona posició econòmica heretada del seu pare, no va exercir gairebé com a advocat. No obstant això, va col·laborar amb moltes publicacions com a poeta i periodista. Escrivia composicions poètiques per a La Ilustración Valenciana i El Eco de Túria. Al diari La Opinión, que després es convertirà en Las Provincias, formà part destacada de la secció literària i artística. També va publicar articles en el Almanaque de Valencia i El Museo Literario. En restaurar-se el Liceu, a mans de Vicent Wenceslau Querol i Teodor Llorente, va ser soci d'aquesta entitat al costat de Serrano Cañete, Amat, Ciril Amorós, Altet i molts altres.

El 1866 apareix publicada la seva poesia valenciana "Les tres germanes", un any després, ho fa "La creuada dels poetes". Entre totes les seves obres destaca "Mirant la joya", poema premiat en el concurs del segon centenari de la Mare de Déu dels Desamparats, celebrat el 1867.

Participa en la Renaixença catalana. Soci de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1868, va com a convidat el 1868, al costat de Querol i Llorente, als Jocs de Barcelona presidits per Víctor Balaguer. Entre alguns dels assistents es trobaven Frederic Mistral, Lluïs Roumieux, Gaspar Núñez de Arce o José Zorrilla. Famosa és la disputa que va mantenir amb Víctor Balaguer, partidari d'una politització de la Renaixença. Ferrer i Bigné, no defensava la Renaixença com un moviment polític-literari, pretenia mantenir-la en l'apolitisme, centrada únicament en discussions literàries. Com assenyala Alfons Cucó, en uns textos apareguts a la revista El Museo Literario, diu Ferrer i Bigné: "La musa catalana llança el seu crit d'exclusivisme local per mitjà de l'intencionat cant de Víctor Balaguer en què exclama amb rencorós accent: ai Castella, castellana, / no t´hagués conegut mai". [i]

Va seguir aquesta mateixa línea de pensament en la societat Lo Rat Penat, on va ser soci fundador, arribant a ser quart president (1881-1882). Durant el discurs inaugural del curs 1881-1882, es va mostrar en contra de l'adopció del terme català per a les llengües mallorquines i valencianes: "Eixe llinatge [el llemosí] sancionat per los sigles i consagrat per la glòria, ha segut modernament posat en tela de juí per alguns respectables escritors, principalment catalans, que aidats sense ducte per l'amor a la pàtria, germana de la nostra, pretenen baratar lo cognom de "llemosí" per lo de "català". [ii]

Als Jocs Florals celebrats el 1879, és premiat pel seu poema "Lo Rat Penat". Gràcies al seu treball Estudi crític-històric dels poetes valencians dels segles XIII, XIV i XV és premiat el 1871 per la Societat Econòmica d'Amics del País. El 1875 ingressa com a Acadèmic de la Reial de Sant Carles. També va ser nomenat Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona.

Sempre amb problemes de salut, que li van impedir un major desenvolupament de les seves activitats periodístiques i poètiques, va morir el 1892 a la ciutat de València envoltat de la seva dona i fills.

[i] Cucó, Alfons. El valencianisme polític 1874-1939. Ed. Afers 1999. p. 44.

[ii] Ferrer i Bigné, Rafael. Discurs llegit per lo president al inaugurar els treballs del any 1881-1882. p. 5-6.



Autoria: JCM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2019 · Avís legal