Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Vicent Fe i Castell
Manuel, 15 de març de 1875
Mèxic DF, 27 de novembre de 1945

Metge, escriptor, periodista i polític

Fill de Gaspar Fe, de València i de Virginia Castell, d'Alcoi. Es casà amb la soprano Caridad Álvarez Arisco, amb qui tingueren dos fills: Víctor i Vicent.

Va cursar estudis de Farmàcia i Medicina a la Universitat de València.

Com a autor teatral estrenà, molt jove encara, El primer tenor (1896), Portfolio de Valencia (1898) i Los payasos (1899). Però aviat es vinculà al valencianisme cultural col·laborant en publicacions com València NovaEl Cuento del Dumenche i Teatro Valensiá on, recollint la tradició d'Escalante, aconseguí la popularitat amb sainets en català com ara: Els fantasmes del solar o les coses de Valensia (1908), Les viudes de la plaseta (1908), Carmeta la pentinaora (1908)...

El 1917 heretà del seu oncle, Francesc Castell i Miralles, la propietat del diari El Mercantil Valenciano, del qual a partir de 1929 n'esdevindria el director. Amb la proclamació de la República, El Mercantil Valenciano esdevingué un dels diaris de València amb major nivell periodístic.

A les eleccions a Corts de 1931 formà part de la candidatura de la Derecha Liberal Republicana per la circumscripció de València, però no resultà elegit. En canvi a les eleccions a Corts de 1936 sí que fou escollit diputat per Castelló, —com a independent— dins la candidatura del Front Popular, assolint 70.107 vots.

A l'inici de la Guerra Civil El Mercantil Valenciano fou intervingut i no recuperà el control del diari fins a mitjans de 1937. El seu xalet d'estiueig al Vedat de Torrent, anomenat «El Mercantil» fou residència, durant el 1938, del general republicà José Miaja.

A les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França, instal·lant-se a Perpinyà. El 1940, amb l'ajut del director del Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles, Bibiano Fernández Osorio y Tafall, passaren primer a Santo Domingo, a la República Dominicana, i posteriorment a Mèxic, on moriria cinc anys després.

El franquista Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas, de València, li embargà preventivament tots els seus bens, el xalet i el periòdic —que passà a editar-se com a Levante, adscrit a la premsa del Movimiento— com a garantia per a la sanció econòmica «que pueda imponérsele como presunto responsable político». A la seva mort, la seva vídua i els seus fills van poder heretar el xalet.



Autoria: JVS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal