Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Francesc Esteve i Gálvez
Castelló de la Plana, 3 de març de 1907
Castelló de la Plana, 20 de març de 2001

Prehistoriador i arqueòleg

Francesc Esteve va cursar el batxillerat a l'Institut Francesc Ribalta de Castelló de la Plana. De ben jove, el 1925, va col·laborar en la fundació de l'Ateneu de Castelló, i en fou membre d'honor fins al final de la seva vida. En el cercle de l'Ateneu inicià l'estudi de la prehistòria i l'arqueologia. Posteriorment, el 1926 es traslladà a Barcelona on va començar els estudis d'Història a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys d'estudi, es vinculà a la secció d'arqueologia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Un cop llicenciat, va marxar a Madrid on es doctorà amb premi extraordinari uns anys més tard, amb la tesi Estudios acerca de la ceràmica cardial y el origen del vaso campaniforme. El 1930, després de cursar els seus estudis pel doctorat, va començar a organitzar el Museu Provincial de Castelló.

Políticament, va rebre la influència del federalisme pi i margallià i del valencianisme. En un primer període, doncs, s'afilià a Acción Republicana de Castelló, que estava encapçalada per Gaetà Huguet i Segarra. Als anys 1930, en l'època republicana, Esteve s'afilià a Esquerra Valenciana.

Uns anys després, el 1935, va obtenir la plaça de catedràtic. Va començar a treballar, així, com a professor de Geografia i Història a l'Institut d'Ensenyament Mitjà Francesc Ribalta, on havia cursat el batxillerat. En aquesta institució educativa, col·laborà en la catalogació de les fonts artístiques.

En aquest període, va començar a treballar al Servei d'Observació Meteorològica i també va ser nomenat director del Museu de Castelló que havia iniciat.

Un any després, amb la Guerra Civil, destacà per la seva tasca de salvaguarda del patrimoni històric i artístic, des del seu càrrec de director del museu provincial.

Després de la Guerra va ser represaliat per les seves vinculacions polítiques amb el valencianisme republicà. Així, el 1943 se li retirà la càtedra i se'l destinà a l'Institut de Tortosa, a treballar com a professor d'Història.

El 1954, se'l va nomenat comissari local d'excavacions arqueològiques de la ciutat de Tortosa. Així mateix, se'l va destinar a treballar com a professor de Geografia i Història a l'Institut d'Amposta. En aquella ciutat, va dirigir un grup d'arqueòlegs per continuar la seva tasca investigadora, en aquest cas, al Baix Ebre i al Montsià. L'any següent, va fundar el Museu Arqueològic d'Amposta.

El 1959 va recuperar la seva plaça de catedràtic. Així, tornà a Castelló, la seva ciutat natal, i començà la recopilació d'una gran col·lecció de ceràmiques antigues, les quals, formarien el cos central de l'exposició del Museu Provincial el 1965.

Després de jubilar-se, continuà presentant col·leccions, cedint-les a la institució pública, i publicant alguns dels seus treballs de recerca.

En reconeixement a la seva trajectòria científica i cultural, va rebre nombroses distincions i guardons. En primer lloc, el 1971 va rebre la Encomienda de Alfonso X El Sabio; el 1977 se li lliurà la Medalla d'Or de la ciutat d'Amposta; el 1984 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 va rebre el Premi Amposta. També va rebre la Medalla d'Or de la Diputació de Castelló i, el 2000, rebé la distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.



Autoria: LSC


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal