Memòria Valencianista.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Francesc Candela i Escrivà
Gandia, 22 de desembre de 1937
Gandia, 13 de setembre de 2012

Advocat i polític

Va estudiar a l'Escola Pia de Gandia i es llicencià en Dret a la Universitat de València el 1962.

Des d'aleshores va exercir com a lletrat i, pel seu prestigi professional i per la seva honestedat, esdevingué un dels advocats de referència de la comarca de la Safor, tant en la seua activitat privada, en dret civil i mercantil, com defensant tot tipus de causes polítiques i socials, destacant al llarg de la seua trajectòria la defensa jurídica de militants independentistes.

Durant el temps d'estudiant, participà a les tertúlies de caire democràtic i valencianista de la cafeteria Covalta i a l'Aula Ausiàs March, creada el 1959 a l'Ateneu de València en el marc del 5è centenari del poeta, amb companys universitaris compromesos amb el país i amb la llengua catalana. Entrà a militar al Partit Socialista Valencià (1964-1968) on, entre d'altres activitats, va dirigir un dels equips de la campanya de pintades «Parlem Valencià». Va ser membre de Nova Germania (1972-1973), i el 1974 ajudà a implantar el PSAN al País Valencià, partit al qual va pertànyer fins la seua mort.

Fou un dels fundadors de l'Ateneu Juvenil i de la llibreria Concret de Gandia (1968), un actiu focus de treball cultural i polític, que no era la mateixa que Valerià Miralles havia fundat a València, però totes dues prenien el nom d'una de les publicacions de la Facultat de Dret de València en que havien participat en els seus anys d'estudiants.

El 1969 es va casar amb Lluïsa Ruiz amb qui tingueren dos fills: Francesc (1971) i Marc (1974).

El 1975 formà part, amb el seu company al PSAN Josep Guia i altres destacats polítics de l'oposició antifranquista com Ernest Lluch, dels «10 d'Alaquàs», membres de diversos partits i sindicats reunits —aquesta era la tercera i va ser la penúltima reunió— per a constituir el Consell Democràtic del País Valencià, i crear una plataforma que redactés un projecte d'estatut que servís per a l'autogovern dels valencians. La reunió fou convocada el 24 de juny a la Casa d'Exercicis Espirituals de la Puríssima, d'Alaquàs, però a la tarda la reunió va ser interrompuda per la Brigada Político-Social de la policia armada. Els assistents foren detinguts durant setanta-dues hores i posats en llibertat condicional sota fiança i passats a disposició del Tribunal de Orden Público (TOP), que els va processar el 3 de juliol per un delicte d'associació il·lícita «en grau de dirigents» de l'article 172 del Codi Penal. Se'ls va sol·licitar la imposició d'una pena de tres anys de presó per a cadascun dels processats, però la causa es va sobreseure i arxivar per aplicació de l'indult de 25 de novembre, als 5 dies de la mort del dictador.

El 1979 va ser escollit regidor a Gandia en les primeres eleccions democràtiques amb Cebrià Molinero, en la llista d'Esquerra Unida de Gandia, una formació valencianista sense relació amb l'actual EUPV. Des de les seues regidories es dugueren endavant grans canvis progressistes com el Pla General d'Ordenació Urbana el 1983 que posà un cert fre al caos urbanístic del desarrollisme franquista.

A la següent legislatura, el 1983, fou escollit de nou regidor, aquest cop dins de la candidatura de la recentment creada Unitat del Poble Valencià. En 1986, quan faltaven uns mesos per finalitzar la segona legislatura, va donar el relleu a Bernat Rodríguez i es va retirar de la política municipal. No així de la política, mantenint el seu compromís amb l'esquerra i l'independentisme fins al darrer moment.

En els darrers anys, va ser membre adherit de Solidaritat per la Independència. Amic d'Eliseu Climent, Raimon, Enric Solà, Valerià Miralles, Gabriel Sendra, Antoni Miró..., a ell es va referir Gonçal Castelló en les seves Memòries, com «el gran amic Paco Candela i Escrivà, un gran advocat, magnífica persona i eminent polític destacable dins del moviment independentista del País Valencià».



Autoria: PNB


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal